La dieta mediterrània és un tipus de dieta originària dels països banyats per la Mediterrània, que es caracteritza per un alt consum de verdures, llegums, fruites, peix i, sobretot, d'oli d'oliva. També s'inclou freqüentment el vi dins de la dieta.
Al juny de 2007 el Govern espanyol, juntament amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ha proposat la candidatura de la dieta mediterrània per a la seva inclusió en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Beneficis
Les virtuts de la cuina del mediterrani per a la salut humana han estat constatades científicament pels beneficis dels aliments que la componen, en especial l'oli d'oliva, el vi negre en quantitats moderades i els llegums, així com una certa importància del peix sobre la carn.
Els beneficis són molt destacables per a evitar les malalties cardiovasculars, així com el càncer i altres patologies. Les causes semblen estar en el major consum de peix, especialment peix blau, ric en àcids grassos omega 3; en l'alt consum de oli d'oliva (que redueix el nivell de colesterol en la sang) en lloc de grasses animals, i finalment en el consum de vi, que té efectes beneficiosos, especialment el vi negre pels seus antioxidants, encara que per la toxicitat de l'alcohol, ha de prendre's en quantitats moderades, entenent com a tal un o dos gots per àpat.
[modifica] La dieta mediterrània ideal, tal qual la va plantejar Keys, no coincideix exactament amb la cuina tradicional d'un país mediterrani concret. Quan Keys va observar la dieta de Nàpols a la dècada de 1950, el menjar estava bastant racionat a conseqüència de la postguerra, i potser en aquest temps la dieta quotidiana dels napolitans s'asemblava més a la que ell va proposar.
Keys es va recolzar en la imatge de salut projectada pels països mediterranis comparada amb els nord-americans per a formular una dieta més racional que la basada en esmorzar un parell d'ous, cuinar amb mantega, menjar carns una o dues vegades al dia, i gairebé ignorar el peix i les verdures i hortalisses.
El que Keys va acabar formulant va ser, una dieta pràcticament vegetariana, complementada mínimament amb carn i peix. Aquesta no és realment la dieta en cap país mediterrani, car la societat de consum actual ha fet canviar molt la dieta tradicional arreu de tota la zona. Actualment, el nivell de vida mes alt ha fet que a molts països mediterranis s'hagin abandonat algunes verdures de consum tradicional, com cards, garrofes, lletsons i borratjes, mentre que el consum de carn en diverses formes ha augmentat. L'enciam, més tendre i de gust neutral, ha substituït altres fulles verdes que abans es feien servir a la cuina mediterrània per fer amanides, com l'agrella, la pimpinella i la verdolaga, entre moltes altres.
Als països mediterranis el consum de carn tradicional es reduïa a trossets menuts dins de sopes, potatges o estofats. Actualment però es mengen bistecs i grans quantitats d'embotits com a norma. Cal tenir en compte peró que la cuina dels països mediterranis ha passat periòdicament per cicles de penúria i abundància segons els temps. En temps difícils, com durant guerres i crisis, el consum de carns, aus, productes lactis i ous s'ha vist reduït en favor d'una dieta més espartana basada sobre lo que donava la terra localment.
Als països mediterranis de l'Àfrica del Nord i el Pròxim Orient la dieta es veu modificada per les prohibicions de les religions, Islam i Judaisme, segons el lloc. Aquestes cuines han incorporat influències provenents de l'Àsia Central i del subcontinent indi, especialment en les espècies i condiments.
